La Carnisseria Serra va obrir les portes al públic l’1 de juny de 1910; fa uns anys va celebrar el seu centenari i segueix treballant amb les mateixes ganes que el primer dia. La seva història s’identifica amb la de la plaça del Gra, que en aquella època era més coneguda com a "plaza del Comercio"; en ella va néixer i créixer aquest petit negoci familiar.
Tot ha canviat molt des d’aleshores, però avui la carnisseria segueix obrint amb el mateix compromís de sempre, com ja feia el besavi Miquel, amb el qual comença aquesta història de quatre generacions al servei del públic.
En una data indefinida de finals del segle XIX, en Miquel Serra Romans, un jove amb enginy i ganes d'aprendre, va començar a ajudar al seu oncle, en Martí Romans Planes, mestre carnisser, que li va anar ensenyant els petits secrets d'aquest ofici.
En Martí Romans, veient que tenia un nebot tan eixerit, va decidir llogar-li la carnisseria, ubicada a la "plaza del Comercio, núm. 2" (actual plaça del Gra, núm. 2). El lloguer del negoci es va acordar de forma molt senzilla: en lloc de mensualitats, el noi abonaria un percentatge per cada quilogram de carn venuda.
Als següents anys, en Miquel Serra va treballar de valent i, a banda de complir amb el que havien estipulat, va acumular estalvis propis amb no pocs sacrificis. Amb el pas del temps, va decidir que ja era hora d’establir-se pel seu compte i va comprar la casa del costat, plaça del Gra, núm. 1, per muntar la seva pròpia carnisseria.
L'1 de juny de 1910, obria les portes del seu negoci, que va anomenar Carnisseria M. Serra i que, al principi, només oferia carn de vedella i de xai. Amb la seva dona, la Joana Sitjà i dues criatures, la Maria Concepció i el petit Ramon, tiraren endavant el que havia d’esdevenir, amb els anys, un establiment centenari.
El fill del besavi Miquel, l’avi Ramon Serra Sitjà, estava decidit a heretar el negoci del seu pare. Eren temps difícils i el trasbals de la Guerra Civil el va portar fins a Sant Sebastià. Allà va trobar feina a una carnisseria basca i va aprendre noves fórmules que més tard aplicaria a l’establiment de la plaça del Gra.
Ja retornat a Figueres, primer va treballar a la carnisseria de Can Cabretes, ubicada al carrer Girona, on va aprendre a treballar el porc de forma destacable. Anys més tard es va fer càrrec del negoci familiar, amb una motxilla plena de novetats, apreses al nord i gràcies a l’experiència adquirida. A partir d’aleshores, la carnisseria va introduir varietat als seus productes: a més de vedella i xai, va començar a servir també porc.
Amb el negoci funcionant a ple rendiment, l’avi Ramon Serra Sitjà es va casar amb l’àvia Magdalena Tura Triadó, que es va afegir al negoci, al costat del marit i el sogre. Els avis Ramon i Magdalena van engrandir la família amb el naixement d’en Miquel i la Susanna.
Als anys 60, el besavi Miquel, fundador de la carnisseria, va decidir que li havia arribat l’hora de jubilar-se. Era el moment de reorganitzar el negoci. En Ramon s'ocuparia de l'elaboració dels productes i de la relació amb els escorxadors i la Magdalena, del taulell. La Magda, com tothom la coneixia, de seguida va agafar el ritme, despatxant amb tanta traça com si ho hagués fet tota la vida i, sense cap experiència prèvia —abans havia estat minyona a casa de la família de joiers Quintana—, es va convertir en la cara visible de l’establiment; va estar més de 40 anys obrint cada matí la persiana de la carnisseria. Va ser una peça importantíssima del negoci i encara ara és memòria viva d’un munt d’anècdotes que mai no s’han escrit però que s’han anat explicant de pares a fills dins la família, vivències que es van anar confegint entre la fressa del tallant i les converses de la clientela.
El febrer de 1967, va morir el besavi Miquel. Paral·lelament, el jove Miquel Serra Tura, la tercera generació, iniciava la seva carrera professional, amb només catorze anys, a l'escorxador de Fridasa. Un any després, i amb la intenció d’aprendre més sobre el món de la carn, el seu pare el va enviar a França, a la boucherie d'en Josep Carreres, anomenada "Viande de 1er. Choix". Allà va aprendre a manipular el bou, a fer espetec i elaborar paté de campanya. A més, en Josep Carreres, amic de la família, li va ensenyar a despatxar de cara al públic i a entendre que el que distingeix a un bon carnisser professional, és que sàpiga tractar amb cura cada una de les peces de carn.
El jove Miquel, als setze anys, s’incorporava definitivament al negoci familiar. El seu pare Ramon li va ensenyar a dominar els secrets dels mètodes casolans, li va lliurar l'herència de les fórmules d'elaboració tradicionals i li va transmetre l’ensenyament definitiu: al client se li ha d'oferir només la millor carn.
Entrat ja al segle XXI, els fills d'en Miquel Serra Tura van encarar el seu futur. En Ramon Serra Anton va decidir estudiar i obrir-se camí en altres matèries, mentre que l'Anna Serra Anton, la petita, va preferir continuar la tradició familiar.
L’1 de juny de 2010 la carnisseria va complir els 100 anys i en Ramon Serra Anton, que es dedica professionalment a l’organització d’esdeveniments, va organitzar un seguit d’actes i accions per celebrar la commemoració del centenari del negoci familiar, un fita històrica que va servir per homenatjar els avantpassats i omplir de legítim orgull els presents.
El 2020, i amb la jubilació d’en Miquel Serra Tura, arriba el moment de fer el darrer relleu generacional. L’Anna Serra Anton és l’actual responsable de la Carnisseria Serra, degudament recolzada i acompanyada per en Miquel, la Bibiana, i els savis consells de l’àvia Magda.